Petició per la retirada de totes les Àrees Residencials Estratègiques

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara nul l’ARE de Valls i en qüestiona la resta per la inviabilitat econòmica

Els Plans Directors de les ARE han costat més de vint milions d’euros i no se n’ha desenvolupat cap

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul l’ARE de Ruanes a Valls, resolent així favorablement els vuit contenciosos administratius que particulars i la Plataforma Valls Viu van interposar-hi en contra el 2010.

Les ARE es van crear en una conjuntura de bombolla immobiliària, una gran problemàtica en el preu de l’habitatge i la manca d’habitatge de protecció oficial (any 2007), però es van aprovar al començament de l’actual crisi econòmica (any 2009) amb la qual cosa no s’han executat per falta de finançament. En el moment actual, la conjuntura és completament diferent i la problemàtica de l’habitatge passa pels desnonaments, l’habitatge social i un parc d’habitatges buits que ha enfonsat el sector bancari i de la construcció. Així doncs, les Àrees Residencials Estratègiques han perdut qualsevol tipus de sentit i resulta absolutament absurd mantenir el seu planejament, en tot cas el dia que es necessiti nou habitatge caldrà dissenyar els nous sectors amb els criteris que en el seu moment es requereixin.

Tal com exposa la sentència de Valls, les ARE resulten insostenibles econòmicament ja que varen ser dissenyades amb unes valoracions de les plusvàlues que actualment resulten inviables. Els estàndards de qualitat, les necessitats d’habitatge de la societat i les demandes de serveis són absolutament diferents el 2013 en plena crisis que el 2007 en el zenit de la bombolla immobiliària. En qualsevol cas, siguin les raons que siguin, les capacitats econòmiques actuals de la societat no poden assumir els costos que definien aquestes actuacions.

Per aquests motius, formacions polítiques com la CUP-AE demanaran al Parlament la desqualificació de tots els sectors d’urbanització definits a les ARE, mitjançant la forma que es cregui més oportuna.

Inicialment es van planificar 100 ARE de les quals se’n van aprovar 73 i se n’han retirat 3: Balaguer, Móra d’Ebre i Igualada. Estan en tràmits de ser retirades (perquè així ho han sol·licitat els respectius Ajuntaments) quatre més: Girona, Sant Vicenç dels Horts, Valls i Palafrugell.

Al Camp van ser catorze entitats les que van presentar el contenciós administratiu contra el Pla Director de les ARE del Camp: l’Associació de veïns des de Tarragona a Sant Ramon i Sant Ramon, la Campanya Reus Viu, el Col·lectiu Independentista del Priorat, les CUP Reus, Tarragona, Valls i El Vendrell, la candidatura Gent del Poble de Montblanc, el col·lectiu La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat, Maulets i les Assemblees de Joves de Reus i Tarragona, la Plataforma en defensa del Patrimoni Natural del Priorat, la Plataforma Valls Viu i el sindicat Unió de Pagesos. El Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Camp de Tarragona inclou les ARE: La Barquera de Calafell, Sant Gregori de Falset, Passeig Nord de Reus, Sector Residencial dels Pallaresos Tarragona, Eixample Estació de Perafort, La Canonja, Pou Boronat de Tarragona, Ruanes de Valls, El Molí Baix de Santa Oliva i La Canaleta de Vilaseca.

De les 73 ARE vigents actualment no se n’està desenvolupant cap ni està previst que es faci durant molt de temps; probablement no se n’acabi desenvolupant cap o bé només una minoria d’elles. Però els costos de redacció dels Plans Directors Urbanístics i els estudis ambientals i els reformats o complements han estat de més de vint milions d’euros, diners públics que s’han malgastat:

• Plans Directors Urbanístics: 19.133.098, 45€
• Evaluació de l’Impacte Ambiental: 1.266.657,20€

Recomanacions i alternatives urbanístiques al moment actual

Tot i que la solució més raonable passa per la retirada de les ARE, la Generalitat com a mínim hauria de plantejar-se una moratòria aplicada a la totalitat dels ARE aprovats per tal d’iniciar una anàlisis individualitzat de la seva oportunitat i viabilitat; seria una mesura prudent que evitaria adoptar mesures immediates que podrien tenir alguna repercussió negativa i alhora impediria l’execució d’unes actuacions desfasades abans de començar.

Aquesta actitud proteccionista caldria estendre-la a altres actuacions que tenen com a objectiu corregir actuacions errònies de la pròpia administració i que poden provocar efectes especialment nocius sobre el territori (com pot ser el Centre Direccional de Cerdanyola). Caldria fer un seriós advertiment al Govern perquè deixi d’utilitzar el planejament director urbanístic com a procediment sumaríssim en actuacions que poden provocar afectacions irreversibles i que generen el rebuig majoritari de la població dels territoris afectats.

En quan a alternatives, com a criteri general, seria convenient estendre el concepte de rehabilitació (avui concentrat en els edificis i nuclis beneficiats amb la Llei de barris) a molts polígons infrautilitzats industrials o residencials (en algun cas, amb patrimoni immobiliari perfectament recuperable).

També seria interessant, en totes les actuacions que comportin processos de transformació del territori, fomentar la participació ciutadana, sota el control d’algun tipus d’organisme independent, controlat pel propi Parlament.